Articles publicats a l’Accent 131 [enllaç]
El proper 14 de juny se celebrarà al Fòrum de Barcelona el Congrés Nacional d’ERC. Una setmana abans, el 7 de juny, les seus comarcals acolliran les eleccions primàries per escollir el President i Secretari General d’ERC. S’hi presenten quatre candidatures si no hi ha pactes previs entre elles, una possibilitat que RCat però que omple de dubtes la candidatura liderada per Uriel Bertran (EI). Al congrés s’hi ha d’aprovar la ponència que marcarà l’estratègia d’ERC els propers anys i dos són els temes que han centrat el debat: la separació entre càrrecs de govern i de partit (model EAJ-PNV) i la possibilitat de revisar i fins i tot trencar el tripartit actual.
Eleccions i tripartits
Qui encapçalarà la llista a les properes eleccions autonòmiques del Principat? Aquesta és la pregunta que més enfrontaments ha provocat. Puigcercós ja ha anunciat que té intenció de proposar-se com a candidat si guanya les eleccions internes del 7 de juny. Ara bé, no li faltaran competidors ja que també és la intenció de Carod-Rovira, que no es presenta com a càrrec del partit i que aposta per la separació de càrrecs, així Benach seria el líder del partit mentre ell seria candidat a la Generalitat. Puicercós va abandonar el govern després de les eleccions espanyoles per dedicar-se només al partit, una jugada que ha estat interpretada com un intent de desfer-se de Carod, tot deixant que es cremi al govern.
Què fer amb el tripartit és l’altre gran qüestió que es debat públicament entre les candidatures. De fet, la possibilitat que ERC aposti per renegociar el pacte de govern o fins i tot per trencar-lo si Montilla no assumeix la defensa del Concert econòmic i la convocatòria de referèndums ha fet saltar les alarmes dels socis de govern, especialment del PSC.
El poder venç a les idees
Acusacions de mobbing i represàlies als crítics, desqualificacions creuades i la polarització de la batalla entre Carod i Puigcercós han ofegat tot debat sobre les propostes de les candidatures sobre el model nacional i socio-econòmic. Poques coses han transcendit sobre aquests aspectes tot i que alguns podrien sorprendre per xocar amb el què ha estat l’ideari tradicional del partit. En un llibre presentat per l’ocasió, Puigcercós aposta obertament pel liberalisme econòmic com a model a seguir; ni l’eufemisme socialdemòcrata entra en el vocabulari del candidat. D’altra banda, els militants afins a Carod han hagut de pressionar la candidatura d’ERC Futur per incloure un full de ruta, força inversemblant amb Montilla de president i descaradament regionalista, sobre el referèndum del 2014 per decidir un nou estatut polític per la Comunitat Autònoma de Catalunya.
Els crítics van per un altre camí. Carretero vol donar preferència als pactes amb Convergència en una estratègia de front nacionalista per caminar cap a una incerta sobirania. RCat afirma que abans Convergència farà les polítiques socials que vol ERC que no pas el PSC-PSOE les polítiques nacionals d’una formació independentista; quelcom força cert si l’ideari social de la direcció actual, sobretot de Puigcercós i Ridao, és assumit al congrés del dia 14 de juny.
Columna lateral: Crítics i no tant crítics
De les quatre candidatures que es presenten a les eleccions primàries d’ERC el proper 7 de juny, dues estan encapçalades per membres de l’actual direcció: Gent d’Esquerra (Puigcercós i Ridao) i ERC Futur (Benach i Niubó, els afins al President actual Carod-Rovira). Les altres dues candidatures les presenten els dos corrents crítics actuals, Reagrupament.Cat i Esquerra Independentista, liderats per Carretero i Bertran respectivament.
RCat es va presentar el febrer de 2007 amb un manifest fora crític amb la direcció d’ERC. En la seva presentació exigien un congrés extraordinari que fes possible un relleu en la direcció del partit i un canvi d’estratègia. La notícia va irritar a la direcció sobretot en un moment en què la reedició del tripartit amb Montilla a la presidència de la Generalitat semblava completament precuinada abans de les eleccions. El corrent crític era la reacció d’una part dels militants que han desaprovat la política d’aliances amb un partit espanyol i sobretot el paper d’ERC al govern. Aquesta estratègia dels crítics arriba al congrés del juny amb la mateixa duresa que l’inici: presentació de candidatures a President i Secretari General i esmena a la totalitat a la ponència oficial. Malgrat tot, l’ombra del fracàs planeja sobre Carretero i Carendell.
Poc després un manifest signat per Uriel Bertran, aleshores membre de l’Executiva Nacional d’ERC, i Hèctor López Bofill, que ni tant sols era militant, s’apuntava a la petició d’un congrés extraordinari amb unes crítiques més suaus que les de RCat. Bertran, havia estat membre de l’executiva com a Portaveu de les joventuts i, des que Pere Aragonès l’havia rellevat, en formava part com a Secretari de Comunicació, gràcies a Joan Puigcercós, de qui havia estat la mà dreta. Aquesta estreta relació amb un dels candidats i el fet que només hagin presentat esmenes parcials a la ponència oficial ha sembrat el dubte sobre les intencions reals de la candidatura. Els rumors sobre un pacte amb Gent d’Esquerra abans del 7 de juny són notables entre la militància d’ERC i hi ha qui parla obertament de submarí per restar força al projecte de Carretero.
Article complementari: les candidatures
Enllaç a la imatge
Cuiusvis temporis homo 