El mandat d’Ada Colau encara no ha començat i ja ha patit la primera sotragada. Potser ha estat una ensopegada, però crec que és bo per als temps que corren que mirem d’analitzar què ha passat. Abans de mossegar, si us plau, llegiu-lo sencer. Després linxeu-me, si s’escau (per totes bandes).

En primer lloc, cal que parem atenció a què és el què es va signar dimarts 2 de juny a la Sala Tàpies de l’Ajuntament. En aquell acte, l’alcalde en funcions Xavier Trias, la Secretaría de Estado de Telecomunicaciones y para la Sociedad de la Información (Ministerio de Industria, Energía y Turismo del Reino de España), la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, Fira Internacional de Barcelona, Turisme de Barcelona i la Fundació Barcelona Mobile World Capital Foundation,  van signar l’oferta adreçada a GSMA (organitzadora del MWC) per tal que el proper mes de juliol escollís Barcelona de nou com a seu del Congrés fins l’any 2023 (el compromís actual arriba fins el 2018). L’oferta, és un acte que podríem titllar d’unilateral: si vostè tria Barcelona fins el 2023 nosaltres farem tot això que diem en aquest document. Si GSMA accepta, aleshores l’oferta esdevé contracte (qualsevol amb un coneixement mínim d’obligacions i contractes, dret civil o usos mercantils sap de què parlem). A Can Vilaweb expliquen una mica el contingut des despropòsit signat.

Per tant, el què es signava de fet era una part de la renovació del MWC: la part que correspon a la ciutat de Barcelona. Ara falta que al mes de juliol els organitzadors del GSMA acceptin la proposta, o optin per alguna altra de les ciutats que es proposen (com els JJOO però sense el COI).

Qui signava l’oferta?

Com he explicat a l’inici, l’oferta la signaven diverses administracions i organismes. Però anant al centre de la polèmica, centrem-nos en el paper de l’Ajuntament de Barcelona. Qui signava l’oferta era l’Ajuntament de Barcelona, com a institució, com a administració pública, a través de la seva màxima autoritat que, de moment, és l’alcalde en funcions Xavier Trias.

Què hi feien allà altres representants polítics? L’Alcaldia va convidar als caps de llista de totes les formacions polítiques que havien obtingut representació a les darreres eleccions municipals del dia 24 de maig, per tal de que fos “mostra d’unitat en aquesta petició a GSMA de prolongació del MWC fins 2023” (literal, de copiar i enganxar) per tal que GSMA no tingués dubtes de que governés qui governés l’oferta era en ferm, i així guanyar punts de cara a la decisió de GSMA d’aquest juliol. No val a dir, doncs, que això ho signava Trias. L’alcalde en funcions hi estampava la signatura, la resta li donaven suport explícit com se’ls havia demanat amb la seva assistència.

I com és que ningú ho sabia? Doncs perquè l’Ajuntament ho havia preparat així i ningú ho havia explicat. Els caps de llista van ésser convidats a un acte a porta tancada a la Sala Tàpies, on hi hauria un fotògraf municipal i (potser) una càmera de BTV per després enviar imatges a la resta de mitjans. No hi hauria declaracions per part de ningú. El caràcter secret de l’acte, de política de fets consumats i després comunicats en una fotografia i una lacònica nota oficial, va saltar pels aires quan la CUP Capgirem Barcelona va declinar públicament la invitació.

Quina invitació? De quin acte esteu parlant? Què dieu que se signa demà? Aquestes són algunes de les preguntes que feien periodistes i mitjans quan van rebre la nota explicant perquè Maria José Lecha no assistiria a l’acte. La cosa, doncs, era més secreta del què semblava i tot. És potser aquest caràcter críptic, fosc, de fets consumats de la “vella política” en un acte plantejat com una “mostra d’unitat” dels assistents entorn l’oferta, la que més lletja fa la cosa.

I què hi feia allà Ada Colau? Caure en la seva pròpia trampa. Sense acritud. M’explico i no us enfadeu abans d’hora. El digital Crític va publicar un article explicant que Trias estava signant contractes a darrera hora que comprometien inversions fins l’any 2023, alguns d’ells vinculats a Florentino Pérez. Aquest fet va ser denunciat per molta gent, però especial protagonisme van tenir les paraules d’Ada Colau al respecte, quelcom normal i previsible atès que serà la nova alcaldessa en deu dies.

Trias, o algú ben murri del seu equip, va veure en aquella escena la clau de volta per a la signatura del MWC. Immediatament l’alcalde en funcions va sortir a donar la cara, a dir que no era cert, i a adoptar un compromís inequívoc: no signaria res sense el vsit-i-plau d’Ada Colau i aquesta estaria present a totes les signatures que volgués. Trias va quedar com un senyor, un d’aquells educats, sabeu? Dels de la part alta. A l’equip de Trias, però, reien a pulmó obert pensant en el sant gripau que Barcelona en Comú s’empassaria dies després. Ni Messi fot aquests gols, debia pensar Antoni Vives sentint-se una mica vencedor després de l’humiliant derrota del 24 de maig.

La cosa és força senzilla (o de fet, bastant perversament rebuscada): a Colau només li van deixar la sortida de la plantada, de no anar-hi, com va fer la CUP Capgirem Barcelona, i per tant de que Trias pogués no signar l’oferta a GSMA en uns termes que ni Colau ni ningú havia pogut conèixer fins poc abans, i per descomptat sense poder debatre ni esmenar prèviament. La responsabilitat seria de Colau, que tenia el compromís de l’alcalde sortint que no faria res sense l’ok de la futura alcaldessa.

L’oferta, de ser acceptada per GSMA, serà vinculant per a les parts signants, també per a l’Ajuntament, i el seu incompliment no només podria suposar la marxa del MWC de la ciutat, sinó probablement milionàries indemnitzacions a pagar a GSMA. Dic probablement perquè partim d’un anomalia intolerable: el contingut del contracte original amb GSMA que amb aquesta oferta es complementava, no és públic. En tot cas, confiem que el dia 14 de juny mateix, el nou govern el faci públic. Llums i taquígrafs.

Tenia alternativa Ada Colau? Probablement sense haver-se parat un parany a ella mateixa sense saber-ho, i ben aprofitat per Trias (amb molta mala llet), li hagués resultat més fàcil. Tal i com havien anat les coses, ho tenia més fomut. Però no val el·ludir responsabilitats: si Colau hagués dit que allò no es signava sense renegociar les clàusules, o bé Trias no hagués signat o ho hagués fet en funcions i contra la voluntat de, com a mínim, la llista més votada i la futura alcaldessa. La decisió no era gens fàcil, certament, però ens marca clarament per on van les coses (i per on aniran): si a Barcelona mana la seva gent o si manen els poders fàctics i el gran capital. Es pot obeir manant, el problema és quem mais ordena: o povo o el capital. De moment, gol per l’escaire dels últims.

El Compromís de les Escales

Ahir a la nit m’arribava via whatsapp una breu nota atribuïda a Barcelona en Comú (no puc donar veracitat a la font però tampoc és el rellevant) on, entre altres coses, s’afirmava que la signatura no tenia res a veure amb el Compromís de les Escales (el missatge deia més coses però crec que ja han quedat explicades en els paràgrafs anteriors). Doncs aquí és on lamento profundament dir que no, que és mentida, i que BEC (si és que el missatge és seu) faria bé d’explicar que senzillament els han colat un gol entre mandats i que no serà fàcil evitar-ne en un futur: transparència i humilitat són les millors eines que tindran per afrontar la que els hi caurà a sobre durant dels propers 4 anys.

En primer lloc, un element simbòlic que parla per si sol: la seu del Mobile World Capital, que forma part de l’acord  amb GSMA i també de l’oferta de renovació, és ni més ni menys que el local que durant una setmana ha mantingut ocupat els i les treballadores de Movistar en vaga. Per no tenir res a veure, Déu n’hi do, no? Però és que parlar del MWC, de GSMA i del gran esdeveniment de telefonia mòbil mundial a Barcelona és parlar, en bona part, de Movistar. Com sol passar en aquests macroconglomerats i sopes de lletres, logos i sigles a voltes costa saber qui és qui, però fer veure que Movistar no té res a veure, i que l’oferta de renovació (vinculant) no vulnera l’esperit i la literalitat del compromís de les escales, és senzillament prendre al personal com a ingenu. En primer lloc, Movistar forma, a més a més, part dels grups associats a la Fundació Barcelona Mobile World Capital Foundation, signant també de l’oferta de renovació del MWC a Barcelona fins el 2023. Però el fet determinant, és que els membres espanyols del GSMA són Orange Espagne, Telefónica Móviles España (Movistar), Així es pot comprovar al lloc web de GSMA on desglossen els membres de ple dret, estat per estat, i fins i tot una volta per altres estats ens permetrà comprovar com filials de Movistar d’altres llocs del món també en formen part. Aquí la captura “Spain”:

GSMASPAIN

I doncs, a què ve tant enrenou?

I aquí és on entro, si em permeteu, en el què crec que és precisament el paper de la CUP Capgirem Barcelona a l’Ajuntament per al mandat 2015-2019: ser la garantia de que els compromisos com el de les escales es compleixen; pressionar al govern perquè no reculi, amb tot el suport necessari per fer-ho quan ho necessiti; garantir la no desmobilització de les lluites per no deixar l’acció política només en mans de les institucions i menys encara del govern (de qui sigui). I així només sereu sempre oposició? No, però perquè un govern en terreny enemic (l’estat ho és, juguem en terreny contrari, ho hem dit sempre) pugui tirar endavant determinades coses, calen transformacions socials profundes. Algunes es poden facilitar des del govern, d’altres són necessàries a l’oposició (al plenari, i al carrer).

Mà estesa per la ruptura, puny tancat contra els passos enrere. Companys i companyes, no hi veieu una amenaça en aquesta situació, sinó una oportunitat de construir poder popular. Quan calgui hi serem, no només votant sinó tancant files en suport al govern. Quan calgui, serem aquells tres trolls que no et deixen caure en certes contradiccions. I quan calgui serem l’oposició crítica i contundent que planta cara a dins i a fora de l’Ajuntament com ho hem fet fins ara a Barcelona i a tot arreu.

Perquè empassar-se gripaus i si cal abraçades* per un 9N mentre posem desenes d’imputats a cada vaga general és allò que ens caracteritza, i de ben segur que quan calgui abraçar-te, Ada, t’abraçarem. Qui sap si el dia 13 serà la primera: ho decidiran les assemblees.

*Edito Nota al peu14:56 hores: “les abraçades no s’empassen, es fan”, encara que les facin els altres.

Anuncis

3 thoughts on “La renovació del MWC. Falsos culpables i presumptes innocents

  1. Varies coses:

    -BEC no tenia cap obligació de signar l’oferta ara. El compromís actual finalitza al 2018. Es podia esperar tranquil·lament uns mesos amb Ada Colau al capdavant. I aquí mires curt Xavier. El gol és doble. De Trias i els poders fàctics, però també de BEC. Colau sabia que tard o d’hora havia de claudicar, però fer-ho d’aquí a dos mesos, com a alcaldessa, suposava una factura més gran que fer-ho ara com a acompanyant. Fer-ho ara els hi dóna algunes excuses, totes dolentes: Trias ho tenia tancat i ens ha forçat, no hem tingut temps, etc. Fer-ho en dos mesos vista era una escenari molt pitjor.

    -BEC presumeix d’assemblees, però a la primera decisió important ha actuat com la vella política. Això sí, ahir reunió amb la FAVB per la foto. Pur postureo. Tot això bé d’origen quan Colau, Borja i Goma quan tanquen en un sopar privat les línies de BEC. BCE és un partit personalista que utilitza les assemblees per crear una falsa imatge de deliberació ciutadana.

    -“No se puede estar en misa y repicando”. Colau ha venut als treballadors de Movistar. Un dia es posa la samarreta per la foto i al següent els apunyala. I de passada acaba amb el tancament. Si Trias fos alcalde segur que no els hagués tret de la botiga.

    -Amb BEC i Colau es produeix un fenomen a vigilar. El segrest de la crítica a la ciutat. Per això és important que la CUP no entri en el seu govern i posi la lupa. Durant la gestació de BCE s’ha incorporat i institucionalitzat veus crítiques de molts sectors. Això farà que aquests sectors d’entrada siguin molt benevolents amb la Colau. Ho hem vist amb la signatura del MWC. La FAVB s’ha convertit en el braç veïnal de Colau. La PAH serà més tova (l’altre dia va haver-hi un desnonament i ni pio). I així un munt de sectors i agrupacions.

    -Campanya mediàtica contra la CUP. BCE també ha intentat neutralitzar a la CUP oferint-li governar amb pactes estables. La CUP òbviament no acceptarà. Donarà suport quan calgui, i criticarà quan calgui. Això no agrada al sector de spindoctors i trolls de BCE que aquests dies han arribat fins i tot a acusar la CUP de ser la culpable que Colau hagi signat l’oferta del MWC. Ja els coneixem: Hibai, Italo, Kate Shea, Miguel Rosa, Roger Palà (i el seu mitjà, capdal a la campanya electoral), Dante, etc.

  2. Hola Xavier i Mariona,
    Primer, comentar que en simpatia cap ambdós grups (BeC i CUP) em sap greu tanta discrepància emergent.

    Sense entrar en les posicions i arguments de cada grup, prefereixo entrar una mica més en el debat relatiu a la continuïtat del WMC.

    En primer lloc, sobreentendre que :
    ‘parlar del MWC, de GSMA i del gran esdeveniment de telefonia mòbil mundial a Barcelona és parlar, en bona part, de Movistar.’
    És dubtós i en cas que així sigui per ser un dels accionistes promotors, potser que podríem fer anàlisi de quin model de tecnologies/telecomunicacions volem.

    Sóc programador creatiu des de fa uns anys. El 95% dels meus encàrrecs els allibero al comú mitjançant llicències lliures (tipus cc / gpl etc). És frustrant que una persona (i segur n’hi ha unes quantes) que ens agradaria anar al WMC per a buscar noves feines i/o colaboracions ens marquin una entrada de 500E, que òbviament amb la situació de precarietat dels darrers temps no ens podem permetre.
    Els mòbils funcionen (a part del Hard) amb programari i en aquest sector no hi veig gaire il.lusió pública per a la construcció de noves realitats.
    Per exemple, trobo a faltar més tecnologies fetes desde la base i per al comú (el que en anglès es refereixen als commons des de fa uns anys). Acompanyades d’una bona política pública i potent de foment d’aquest sector.

    Tornant a les lluites de Movistar, evidentment que em solidaritzo amb les lluites de les persones precaritzades per la corporació, però legitimitzar les lluites de condicions laborals en àmbits corporatius Especuladors ens pot allunyar d’un altre debat profund:
    Potser ja tocaria que ens organitzem laboralment d’una altra manera: no només amb estructures cooperatives. També per ex. lluitar per uns autònoms progressius per a constituïr un sistema enxarxat de professionals. Un autònom no hauria de ser una empresa d’1. Més aviat, hauria de ser 1 treballador de lliure associació amb altres.

    Però aquest tema donaria per a fer un debat a part,..tornem:

    Assimilar que el WMC és el mateix que Movistar pot confondre i fer posar en el mateix calaix tot un sector que podria canviar molts models, especialment quan avui en dia les tecnologies ens envolten SI o SI. No us sorprèn que utilitzem amb total tranquilitat TW FB Google WP etc per a despotricar de les amenaces del capitalisme? Que jo sàpiga totes elles van ser primer StartUps i després Corpos amb el comú denominador que totes elles són americanes. És un tema si més no, desconcertant.

    Volem Tech@KM0

    Anem malament si un esdeveniment com el WMC només s’orienta en la seva vessant de pur business, i no es reflexiona sobre les possibilitats de desenvolupament que suposaria per al teixit productiu local. I això es podria activar amb polítiques concretes encara que en aquest cas siguin municipals.

    Podreu dir-me, si, i el Coltàn a la RD del Congo què? Promoure una fira de mòbils es promoure el seu ús i saqueig.
    si Ok, però té relació amb l’anterior raonament: fins que no es desenvolupi computació amb altres materials no sortirem del Coltàn. Ja firmaria jo per a que al Congo no es produeixi el desastre humà pel fet estúpid de basar els mòbils amb un material escàs i nomès localitzat a aquells territoris. Però tot i que estem lluny això no seria un impossible amb voluntat política sobre la corporativa. Si no es canvia, doncs res continua així i no sortim del loop.
    I potser el tema Hardware és més difícil, però no pas tant en el del Software. especialment pel retorn que aquest darrer pot donar a la societat.

    Per tant, continuar el WMC no ha de significar forçosament la perpetuació de models monopolístics. Si hi ha intencions polítiques per a modificar-los, es fa. Però per a això cal tenir una visió nítida del model tecnològic que volem amb força i contundència.

    [sento la ‘xapa’ tan llarga, però volia posar aquests punts sobre la taula]

    Salut
    @txa

  3. M’interessa més saber com es materialitzarà a voluntat de cooperar entre BeC i la CUP per transformar la ciutat que les típiques trifulques entre el Frente de Liberación de Judea y el Frente Judaico de Liberación tan ben reflexades a la Vida de Bryan.

Els comentaris estan tancats.