[V 1.0] Actes i informacions de la Diada (3, 4, 10 i 11 de Setembre)

Com cada any s’acosta l’11 de setembre i amb la Diada se’ns tiren al damunt un bon grapat d’actes. Tot plegat ens demostra que darrere de la Barcelona oficial que ens ofega hi ha uns barris vius i combatius que lluiten per la seva supervivència. Han passat (i encara ens queden) un grapat de festes majors que han estat un exemple d’autoorganització popular, on l’única nota negativa ha estat l’actuació de les autoritats (d’aquí i d’allà). Però els barris, que se saben subjecte capaç d’escollir el seu destí, segueixen incansables, ara en la cursa cap a la Diada i la Vaga General del 29 de setembre.

Des de l’Esquerra Indepdentista seguim apostant pel treball conjunt i quotidià, sense pressa però sense pausa, barri a barri, vila a vila, comarca a comarca, fins a la plena llibertat dels Països Catalans.
A continuació us deixo un petit calendari d’actes a Barcelona, que miraré d’anar ampliant poc a poc a mesura que en vagi confirmant:
Divedres 3 de setembre
-Les Corts
Acte polític “Des de les Corts construïm els Països Catalans”
Lloc: Ateneu Popular de Les Corts (C/ Joan Gamper 8-10)
Hora: 20 hores
Intervencions:
Les Corts Decideix (Nucli de BarcelonaDecideix)
Alerta Solidària
CUP de Barcelona
Organitza: Ateneu Popular de Les Corts
Dissabte 4 de setembre
-Gràcia
Jornada de la Diada a Gràcia “No a les retallades socials i nacionals. Per la Vaga General”
Lloc: Plaça Revolució
Actes:
19:30h Bastoners i colles de cultura tradicional
20:30h Acte polític:
Les Corts Decideix (Nucli de BarcelonaDecideix)
Alerta Solidària
CUP de Barcelona
21h Sopar popular (pollastre amb escamarlans)
22h Actuació musical, Rumb al Bar
Organitza: Endavant de Gràcia, Assemblea de Joves de Gràcia, CUP Barcelona
-Sants
Inauguració del nou Casal Independentista de Sants « Jaume Compte »
Lloc: Casal Independentista de Sants (C/ Muntadas 24)
10:00h Esmorzar
11:00h Narració de contes
14:00h Dinar
17:00h Acte de presentació
19:00h Actuació musical
10 de setembre
Primera Marxa de Torxes “Per una Barcelona Popular i Independentista”
Lloc d’inici: Rambla de Canaletes
20:00h Marxa de Torxes a la Rambla Canaletes.
21:00hActe Polític, Actuació Musical i Pica-Pica al Fossar de les Moreres.
Organitza : Esquerra Independentista del Barcelonès (CAJEI, COS, CUP, SEPC, Endavant, Maulets i diversos casals indepdendentistes)
11 de setembre
« Davant les retallades socials i nacionals : Independència, Socialisme, Països Catalans »
10:00h Homenatge a Gustau Muñoz (C/ Ferran)
11:30h Acte polític juvenil (CAJEI + Maulets) al Fossar de les Moreres
13:00h Manifestació organitzada per Rescat (Passeig del Born)
14:00h Dinal Popular (Passeig del Born)
17:00h Manifestació (Plaça Urquinaona) i en acabar, acte polític al Passeig del Born
Organitza: Esquerra Independentista [CUP – Maulets – CAJEI – SEPC – Endavant]

Com cada any s’acosta l’11 de setembre i amb la Diada se’ns tiren al damunt un bon grapat d’actes. Tot plegat ens demostra que darrere de la Barcelona oficial que ens ofega hi ha uns barris vius i combatius que lluiten per la seva supervivència. Han passat (i encara ens queden) un grapat de festes majors que han estat un exemple d’autoorganització popular, on l’única nota negativa ha estat l’actuació de les autoritats (d’aquí i d’allà). Però els barris, que se saben subjecte capaç d’escollir el seu destí, segueixen incansables, ara en la cursa cap a la Diada i la Vaga General del 29 de setembre.

Des de l’Esquerra Indepdentista seguim apostant pel treball conjunt i quotidià, sense pressa però sense pausa, barri a barri, vila a vila, comarca a comarca, fins a la plena llibertat dels Països Catalans.

A continuació us deixo un petit calendari d’actes a Barcelona, que miraré d’anar ampliant poc a poc a mesura que en vagi confirmant:

Divedres 3 de setembre

Les Corts: Acte polític “Des de les Corts construïm els Països Catalans”

Lloc: Ateneu Popular de Les Corts (C/ Joan Gamper 8-10)

Hora: 20 hores

Intervencions:

  • Les Corts Decideix (Nucli de BarcelonaDecideix)
  • Alerta Solidària
  • CUP de Barcelona

Organitza: Ateneu Popular de Les Corts

Enllaç: http://blocs.lescorts.cc/ateneupopular/

Dissabte 4 de setembre

Gràcia: Jornada de la Diada a Gràcia “No a les retallades socials i nacionals. Per la Vaga General”

Lloc: Plaça Revolució

Actes:

19:30h Bastoners i colles de cultura tradicional

20:30h Acte polític:

· Assemblea de Drets Socials

· Endavant de Gràcia

· CUP de Barcelona

21h Sopar popular (pollastre amb escamarlans)

22h Actuació musical amb Rumb al Bar

Organitza: Endavant de Gràcia, Assemblea de Joves de Gràcia, CUP Barcelona

Enllaç: http://www.graciaviva.cat/?p=272

Sants: Inauguració del nou Casal Independentista de Sants « Jaume Compte »

Lloc: Casal Independentista de Sants (C/ Muntadas 24)

10:00h Esmorzar

11:00h Narració de contes

14:00h Dinar

17:00h Acte de presentació

19:00h Actuació musical

Enllaç: http://www.cis-jaumecompte.cat/

10 de setembre

Barcelona: Primera Marxa de Torxes “Per una Barcelona Popular i Independentista”

Lloc d’inici: Rambla de Canaletes

20:00h Marxa de Torxes a la Rambla Canaletes.

21:00h Acte Polític, Actuació Musical i Pica-Pica al Fossar de les Moreres.

Organitza: Esquerra Independentista del Barcelonès (CAJEI, COS, CUP, SEPC, Endavant, Maulets i diversos casals indepdendentistes)

Enllaç: http://barcelones.esquerra-independentista.org/?p=35

11 de setembre

Barcelona: Davant les retallades socials i nacionals : Independència, Socialisme, Països Catalans

11S-201010:00h Homenatge a Gustau Muñoz (C/ Ferran)

11:30h Acte polític juvenil (CAJEI + Maulets) al Fossar de les Moreres

13:00h Manifestació organitzada per Rescat (Passeig del Born)

14:00h Dinal Popular (Passeig del Born)

17:00h Manifestació (Plaça Urquinaona) i en acabar, acte polític al Passeig del Born

Organitza: Esquerra Independentista [CUP – Maulets – CAJEI – SEPC – Endavant]

Cartells

cartell_casal2 Cartell-Acta-Diada-2010 torxes

Clica sobre els cartells per veure’ls ampliats

Anuncis

Motius per dir NO als Jocs d'Hivern de 2022

Alguns l’han titllat d’hereuada, de candidatura electoral i fins i tot de fantasmada destinada al fracàs, i és que l’alcalde de Barcelona ha saltat a la pantalla mediàtica amb la proposta de que la ciutat aculli l’edició del 2022 dels Jocs Olímpics d’Hivern. Amb una gran posada en escena (amb diners públics, és clar) i gran espectació entre els mitjans que van ser convocats en poc temps i sense saber de què es tractava, l’alcalde pretén sortir al pas de la davallada electoral que preveuen totes les enquestes. Però tot plegat fa més por que una pedregada i ja podem començar a apuntar alguns dels mals que podrien esdevenir en la cursa cap a la cita olímpica si la proposta d’Hereu tirés endavant.

En primer lloc, res de nou. La política de l’Ajuntament de Barcelona torna a passar per l’organització de grans esdeveniments per tal de donar impuls a la ciutat, una fórmula que denota la incapacitat de fer política d’acord amb els interessos de les veïnes i dels barris barcelonins. Però com no és cap novetat, ja coneixem les conseqüències, o més aviat els objectius, que comporten aquestes operacions de màrqueting internacional. Tenim exemples clars en les grans transformacions de la ciutat als jocs d’estiu del 1992 o el Fòrum 2004. Ambdues han suposat la destrucció de barris sencers de la ciutat, especialment al Poblenou i els entorns del Besós, en els què sota la falàcia de reformar els barris, han esborrat la realitat i expulsat als veïns dels seus barris. Però sembla que el el fracàs i ridícul internacional del Fòrum 2004 no ha ensenyat res als del PSC (ni a la resta de grups que ja li han donat suport). Si cada alcalde que passa per Sant Jaume pretén passar a la història a cop d’excavadora, res bo li espera al futur de Barcelona.

Model de Barcelona

La CUP de Barcelona des de la seva presentació va anunciar que el lema de reinventar Barcelona era la manera d’exemplificar una alternativa al conegut “model Barcelona”, un model basat en l’especulació immobiliària, en l’organització de grans esdeveniments que res bo aporten a les nostres vides, el els hotels de luxe, el civisme autoritari i l’elitització de la ciutat. La proposta de l’alcalde Hereu és, sense cap mena de dubte, un gran exemple d’aquesta política a la qual ens referíem. Barris degradats, desenes de milers d’habitatges buits mentre milers de persones no hi poden accedir, criminalització de la pobresa, de les treballadores sexuals, del jovent i de la disidència. La imatge d’un nou Cobi, esquís als peus, per la nova Diagonal, és precisament allò que Barcelona no només no necessita, sinó que necessàriament ha d’evitar.

El model Barcelona es basa en generar dinàmiques d’adhesió acrítica a una marca de ciutat, de crear un sentiment de pertànyer a quelcom gran, de reconeixement internacional, que passarà a la història. I amb aquesta política de propaganda es busca, senzillament, desviar l’atenció dels problemes que afectes als veïns i veïnes, i generar una massa acrítica que accepti que per presumir s’ha de patir. No és estrany veure les samarretes a l’estil novaiorquès de I love Barcelona. La marca Barcelona s’ha convertit en un objectiu per si mateix, per tal d’atreure l’atenció del turisme massiu i determinades inversions de grans transnacionals. Hem deixat enrere aquella màxima de que “al barri hi ha de tot” per passar a ser “la millor botiga del món”. Doncs bé, no volem ser cap botiga, sinó una ciutat viva i diversa, on el carrer sigui de tothom, les persones tinguin accés a l’habitatge, una feina digna, que l’educació esdevingui realment un dret universal, sense barreres arquitectòniques, socials ni ètniques. No es tracta de crear un fals mapa de la Barcelona dels barris que imposi des de Sant Jaume la destrucció d’aquests, sinó de construir entre tots i totes una ciutat democràtica que vetlli pels interessos dels seus habitants.

Hipotèca territori

Però si els Jocs del 92 i el Fòrum 2004 van ser l’aposta per un urbanisme depredador i antisocial a la ciutat, la proposta dels Jocs d’Hivern n’és l’extensió fins al Pirineu. Ja 24 hores després de l’anunci de la precandidatura, els mitjans de comunicació i els cercles empresarials han començat a preveure els canvis que necessita el territori per poder acollir aquests esdeveniments. Barcelona haurà d’estendre els seus tentacles de formigó fins als Pirineus, marcant amb cicatrius d’asfalt el camí per tal que es retallin les distàncies entre els diferents espais que han d’acollir els actes i proves dels jocs. El Túnel del Cadí esdevé insuficient per acollir un esdeveniment que duararà unes setmanes i però que, en cas d’haver de construir noves infraestructures, marcaran el territori de manera irreversible.

Per si tot plegat fos poc, ja ha sortit la necessitat d’ampliar les zones esquiables del Pirineu cap a l’alta muntanya per poder fer les proves de totes les disciplines. De nou, un sucós negoci que no en té res ni de just ni de sostenible. Constructores, empresaris de l’esquí i companyies elèctriques es freguen les mans amb les xifres de molts zeros que estan en joc. Els Jocs d’Hivern són una amenaça per un territori fràgil que és patrimoni de tots i totes les catalanes, o fins i tot més. L’ambició de la casta política no és un motiu per destruir ni una sola hectària de paratges naturals, sinó per defensar fermament el nostre territori, amb les ungles si fa falta.

TV3 i el xou mediàtic

Asseguren els mitjans que l’anunci d’Hereu va ser una sorpresa i que no en sabien res de res abans de la roda de premsa. Hi van anar a cegues, diuen. Malgrat això, poques hores després, els informatius de TV3 i el 324 emetien valoracions a tort a dret arreu del territori. Hi parlaven des de les pistes d’esquí, des de diversos punts del Pirineu i de Catalunya. Un extens reportatge ens justificava que, al cap i a la fi, no tenir neu no era cap problema per fer uns Jocs d’Hivern. Dades, imatges, comparatives, entrevistes, reaccions. Sembla que tots els equips de TV3 estaven situats, per casualitat, als punts claus de la notícia, fabricada al carrer Nicaragua, del dia. Una eficàcia admirable de l’equip de TVC, sense cap mena de dubte. Però per no ser malpensat, em limitaré a destacar que el tractament de la notícia va ocupar la meitat del temps d’informació general amb respostes a les crítiques i objeccions que ningú havia fer encara però que podien ser previsibles. Per si no n’haguéssim tingut prou, a la secció d’esports resopó de la notícia, amb l’alcalde de nou en pantalla amb el somni olímpic. Ni Haití, ni Mauritània, ni Vic i el seu racista consistori, ni l’atur, ni la presidència de la UE, ni la Copa del Rei… res va fer ombra a la presentació de la candidatura d’Hereu a les municipals del 2011, i tot plegat, pagat amb les arques de la ciutat i retransmès pels canals públics i imparcials.

Projecció nacional?

Ja hi ha qui veu en els Jocs una nova oportunitat de projectar Catalunya al món. Això si, una Catalunya amb rei espanyol, hereu de la corona desfilant per la pista i infanta plorant com una magdalena a tribuna al costat de la màximes autoritats espanyoles. I és que la recepta dels grans esdeveniments sempre posa a l’estat espanyol com a espai de referència, fins i tot obviant el marc autonòmic. La marca Barcelona conviu amb la bandera espanyola, acollint els esdeveniments sota el binomi Barcelona-Espanya. De fet, la candidatura al Jocs d’Hivern es dirà Barcelona-Pirineus, i haurà de competir amb Jaca per ser la proposta espanyola. És doncs un nou intent de construir una identitat entorn a la marca Barcelona que substitueixi Catalunya o els Països Catalans com a marc de referència; convertir a barcelonins i catalans en barcelonacèntrics adherits acríticament a un projecte de ciutat per un irracional sentiment de pertinènça a quelcom gran, comú i pretesament il·lusionador.

Cal veure, però, aquesta proposta com una oportunitat. Es tracta d’una bona ocasió per denunciar el model de ciutat que han construït sota el consens neoliberal els partits presents al consistori. La hereuada ens brinda l’oportunitat de posar sobre la taula l’estratègia de la marca Barcelona com a element de generar adhesions acrítiques al model de ciutat, de mostrar com els grans esdeveniments tenen conseqüències nefastes per als barris i el territori i en canvi suposen grans negocis per a quatre butxaques, de posar sobre la taula com els partits tradicionals han convertit l’administració i les institucions en una menjadora de paràsits amb carnet d’afiliat. Cal, en definitiva, que plantem cara a les polítiques neoliberals promogudes pel consens imperant al consistori des de la crítica, la proposta i el dissens.

Gràcia sense Casal? Aturem el desallotjament

El proper 12 de desembre una manifestació recorrerà els carrers de la Vila de Gràcia. L’objectiu ben clar, defensar l’últim espai alliberat que queda a la Vila. Després de tants anys i tanta feina feta pel jovent del barri, l’Ajuntament encara no ha estat capaç de donar resposta a les reivindicacions del teixit juvenil de Gràcia. Han fet orelles sordes a les demandes de l’Assemblea de Joves, dels esplais i caus, d’estudiants… Res, per a (tri)bipartit tot funciona al barri de la Colometa. A continuació us deixo un seguit d’enllaços sobre el tema i el vídeo convocant a la manifestació i al concert del dia 12, tot fent-vos una crida a sortir al carrer per defensar els espais alliberats davant l’espiral d’especulació i destrucció dels nostres barris que ens expulsa per deixar pas al turisme d’executius, hotels de luxe, centres comercials i cementiris de formigó, això si, tot ben cosmopolita i (post)modern.

Convocatòria: Dissabte 12 de Desembre, 19 hores a Pl. Diamant [Bloc del Casal]
-Intervenció del nucli de Gràcia de la CUP de Barcelona al Plenari del districte demanant explicacions a l’equip de govern [enllaç al text]

Aturem el dessallotjament del Casal Popular de Gràcia from Agitacció on Vimeo.

Intervenció a l'acte de presentació de la CUP de Barcelona

Diumenge passat vem celebrar a Barcelona la presentació pública de la CUP de la ciutat. L’acte va omplir de gom a gom l’auditori del Centre Artesà Tradicionàrius, a la Vila de Gràcia, on fins i tot hi va haver gent que va seguir els parlaments per les pantalles ubicades al vestíbul i el bar. Centenars de persones, un faristol i una estelada sota la llum del focus i una pancarta amb el lema Reinventem Barcelona de fons. A l’acte, conduït per la companya Laia Alzina de la CUP de Barcelona, hi parlava l’Aina Barahora, membre del Secretariat Nacional (ep, i ara veïna de Celrà però va nèixer i créixer a Barcelona!), l’escriptor Julià de Jòdar i finalment jo mateix, com a portaveu. Us puc assegurar, i qui hi era ho va notar, que mai m’havia posat tant nerviós. Quan vaig haver de pujar a l’escenari tot em tremolava i això va fer que em recolzés més en el guió que duia preparat del que m’hagués agradat. Havia de dir moltes coses i volia transmetre’n moltes més i crec que malgrat tot me’n vaig sortir. Òbviament quan hi penso canviaria moltes coses però els nervis segur que tornarien. No som professionals de la política ni ho volem ser, així que aquestes coses ens seguiran passant.

Bé, a continuació teniu el text que vaig fer per preparar la meva intervenció a l’acte. Com d’aquí en vaig extreure un guió i a més a més vaig improvisar allò que els nervis em permetien no és exactament el què vaig dir però s’assembla prou i he mirat de canviar les coses que recordo bé perquè sigui més semblant.

Gràcies a tothom per assistir a l’acte, hem començat a caminar per reinventar Barcelona i esperem comptar amb tots vosaltres.

Intervenció a l’acte de presentació de la CUP de Barcelona

L’altre dia a l’Assemblea Nacional de la CUP a Tarragona en Roger, un company de Sants que corre per aquí, em recordava que just avui fa un any de la primera assemblea general de la CUP de Barcelona, el 25 d’octubre de 2008. Feia dos anys que el grup promotor ja hi treballava i avui presentem els resultats d’aquesta llarga etapa de feina. Han estat molts mesos d’anàlisi, de recopilar informació i de parlar amb persones vinculades a diferents àmbits de la ciutat. Des de fa un temps, les tasques de la cup de Barcelona s’han centrat en el debat polític, ideològic i estratègic sense deixar de banda les tasques que ja realitzàvem.

En els darrers anys el debat estratègic a la CUP i al conjunt de l’Esquerra Independentista ha estat molt intens. L’aposta de les Candidatures d’Unitat Popular per dotar-se d’una estructura organitzativa d’abast nacional ha estat fonamental per emprendre una acció coordinada entre tots els nuclis contribuint a fer dels municipis la peça clau en la construcció nacional d’una alternativa real i necessària pels Països Catalans. En aquest sentit convé destacar l’impuls que l’elecció d’un nou Secretariat Nacional la setmana passada a Tarragona ha de suposar i suposarà per a les eleccions municipals del 2011, un objectiu que ens vam marcar a l’Assemblea Nacional de Girona del passat mes de juny.

La CUP neix a Barcelona amb la voluntat de ser una eina per a l’alliberament nacional i social dels Països Catalans. Volem fer de Barcelona una ciutat on el català esdevingui un factor d’integració i cohesió social front a la segregació lingüística i el mur cultural que suposa l’espanyolisme a casa nostra. Una ciutat on l’expressió popular sigui el motor de la cultura, una cultura viva i en constant moviment, sorgida de la base, dels barris i de la seva gent. La llengua i la cultura catalanes, la tradicional i la contemporània, són valors que no podem perdre ni abandonar a la sort de mecenes subvencionats amb les mans massa llargues ni a la funesta sort del lliure mercat.

Barcelona paga massa cara la factura de deixar en mans dels interessos econòmics d’uns pocs allò que hem construït entre totes. Han convertit la ciutat en una marca comercial, en un aparador o les veïnes hem de ballar o parar quiets com maniquís per tal que res desentoni a la música de grans constructores i grups hotelers. Som aquí per dir alt i clar que ens plantem davant la Barcelona de l’Hotel Barceló, del Fòrum, del 22@, del calaix de Sants, del túnel d’Horta, de les Casernes de Sant Andreu, de la requalificació del miniestadi i de les bufetades que dia rere dia ens venta el poder municipal. Som aquí per dir-los que el Forat de la Vergonya serà pels veïns, que Poblenou no està en venda, que fotrem a terra l’Hotel Vela i que no deixarem que cap mafiosa des d’un despatx de Sant Jaume o del Carrer Aragó tanqui ni un sol dia al Jona de l’Eixample a la presó. Som aquí per dir a Assumpte Escarp que perseguir al Jona només ens farà avançar en la defensa dels nostres barris i que la sentència contra el company Andreu de Cabo de TMB no fa més que refermar el nostre compromís amb la lluita dels conductors d’autobús per assolir un conveni col•lectiu digne, la creació de 500 nous llocs de treball i els dos dies de descans setmanal. Ni UPAS, ni jutges ni fiscals podran amb la solidaritat dels veïns de Barcelona.

Volem reinventar Barcelona per retornar a l’urbanisme una funció social. Perquè els nostres barris no perdin la seva identitat i perquè ningú hagi de marxar de casa seva. 15 desnonaments al dia, 80.000 pisos buits, manca d’espais per al jovent… i encara hem d’aguantar que els centres socials okupats de la ciutat estiguin amenaçats de desallotjament. A l’atenció del senyor alcalde: cada desallotjament un cinema princesa, cada desnonament un nou espai alliberat. I fins que la política institucional no sigui capaç de respondre a les necessitats dels barris i del seus habitant, ho farem nosaltres dins o fora de la llei.

No ens podran arrabassar els carrers ni les places. És del carrer, de l’espai públic, d’on que volen escombrar tot allò que no queda bé a la foto de la Barcelona de disseny. La nostra és la Barcelona on la canalla pot jugar a pilota a les places, on les treballadores sexuals han de poder gaudir dels mateixos drets socials i laborals que la resta, on la cultura popular té el seu àmbit d’expressió, mentre que la seva és la ciutat on la Rambla és només per al turisme, on els carrers esdevenen meres vies de trànsit i les places grans esplanades de ciment per contemplar. Construirem una ciutat viva davant els taüts de formigó, una ciutat dinàmica davant els figurant estàtics que volen que siguem.

Ahir un helicòpter sobrevolava el centre de Barcelona. La policia perseguia pel centre de la ciutat una marxa que reclamava la llibertat del pres anarquista Amadeu Casellas. Una vegada més la violència policial ha intentat fer callar a la dissidència política. Però que cal que advertim també una vegada més que no hi ha porres, pilotes de goma ni mercenaris armats fins a les dents capaços de fer desaparèixer la veu dels sense veu a cap racó de la ciutat. Prendrem els carrers una vegada i una altra, com ho van fer els estudiants el curs passat, com ho van fer ahir els companys d’Amadeu Casellas o les veïnes d’aquesta vila que denunciaven el tancament de la Plaça de les Dones del 36, un exemple clar de la privatització de l’espai públic. Per tots ells i tots nosaltres, un missatge de lluita i compromís: el carrer és de totes i mai, mai l’abandonarem.

Perquè sabem que Barcelona té desigualtats econòmiques i socials i no mers actes d’incivisme. Perquè sabem que ni multes, ni persecució policial ni criminalització mediàtica posaran remei a aquestes desigualtats, com no ho podrà fer mai l’ordenança del civisme. Perquè les entitats no poden trobar-se davant un via crucis burocràtic cada vegada que volen organitzar un acte al carrer, perquè després els hi deneguin el permís amb l’arbitrarietat més absoluta com ens han denegat a nosaltres fer una roda de premsa a la Plaça Sant Jaume aquesta setmana.

La criminalització pública i mediàtica de determinats col•lectius de la ciutat promoguda pel propi ajuntament i els partits que l’ocupen ha de ser combatuda des de tots els fronts possibles. És necessari denunciar l’assatament policial a que Mossos d’Esquadra, Policia Nacional espanyola i també Guàrdia Urbana sotmeten a les persones nouvingudes que miren de sobreviure a Barcelona. L’Ajuntament ha de dir de manera clara que desobeirà la llei d’estrangeria proposada pel govern espanyol i que no perseguirà ni als migrats per empadronar-se, ni a qui faciliti el seu domicili perquè ho facin, com ja ho han acordat altres municipis. El padró municipal és l’eina per accedir als serveis bàsics com la salut o l’educació i no pot convertir-se en una eina de persecució per acabar expulsant del país a veïns i veïnes de Barcelona que tenen tant o més dret que el mateix alcalde a viure als barris de la ciutat. Hem de tancar els camps de concentració de la ciutat, enderrocar els murs dels centres d’internament d’immigrants que els segresta sense cap garantia per ser expulsats.

Barcelona som tots i totes, tant si venen del carrer del Carme o del Carmel, de Marraqueix o Kampala, de Quito o d’Islamabad. Som tots catalans, totes veïnes de la ciutat i com a tals no podem acceptar l’apartheid polític a que se sotmet als nouvinguts. Integració és una paraula buida a les boques d’Hereu, Trias i Portabella. No hi ha integració possible si neguem el dret més bàsic de participació política a aquella gent que s’alça cada dia per anar a treballar o estudiar, que fa de Barcelona una ciutat viva i diversa.

Però també és buida la paraula participació si fem un cop d’ull a la política municipal. No podem acceptar l’elecció indirecte dels regidors de districte. Volem poder decidir des dels barris acabant amb l’aparell de blindatge antidemocràtic actualment vigent a la ciutat. Cal aprofundir cap a la democràcia participativa, cap a la democràcia directa. Tornar al poble la seva capacitat de decidir més enllà de les urnes. Autoorganització als barris, dissens popular contra el consens institucional, consells vinculants, participació deliberativa i no merament informativa. El dret a decidir dels veïns i veïnes davant les operacions de maquillatge i legitimació de les polítiques injustificables de l’Ajuntament. Cal que l’ajuntament surti al carrer i la gent entri a l’Ajuntament. Perquè la Barcelona dels barris deixi de ser un mapa artificial per donar lloc a la generació de múltiples centres de desició política.

Decidir també sobre els serveis públics municipals. Front la privatització dels serveis públics, els criteris mercantilistes d’eficiència econòmica que ens aboca a la mala qualitat i a les condicions laborals inacceptables, necessitem uns serveis públics on usuaris i treballadors prenguin part activa en la seva gestió, amb les dotacions econòmiques necessàries per fer del transport públic, les escoles bressol, els equipament per a la gent gran, els centres cívics o els serveis socials quelcom eficaç, útil i amb la qualitat necessària. Si cal, anar més enllà de les competències municipals. L’Ajuntament ha de saber exigir a les altres administracions allò que ens fa falta. Ens calen més instituts, una xarxa de rodalies que funcioni, i funcioni bé, la supressió de les barreres arquitectòniques i una xarxa de centre de salut que garanteixi els drets més bàsics de les persones.

Drets bàsics i inalienables com els de la salut sexual i al propi cos. Perquè si reinventem Barcelona és per acabar amb la discriminació de les dones, amb la criminalització de l’avortament, amb l’homofòbia i amb la transfòbia. Hem de fer dels municipis, també aquí, una eina per a l’alliberament de gènere. L’urbanisme, els serveis socials, la política econòmica, la participació o l’educació, tots ells àmbits ben diferents des d’on cal construir polítiques transversals que assegurin la igualtat, la llibertat sexual i el dret al propi cos. Recordant a Maria Merçe Marçal no hem de perdre de vista que les dones de les classes populars pateixen especialment els efectes devastadors de l’explotació i el lliure mercat.

Una perspectiva de gènere que ens ha d’ajudar en la construcció a una alternativa a al sistema econòmic que ens ha dut, i ens durà una vegada i una altra, a situacions de crisi que acabem pagant els de sempre. No la pagaran els que han inundat de centres comercials, de mercadones o maquinistes la ciutat. La paga l’acomiadat, l’aturat, l’hipotecat, la parada que tanca al mercat o la botiga del barri que baixa la persiana. Cal aprofitar la crisi del sistema per teixir xarxes d’economia social i solidària, per donar un impuls al comerç de barri, al cooperativisme i a l’autogestió.

Si no ho fem les grans superfícies seguiran devorant les nostres vides i els nostres barris fent-nos cada dia més esclaus. Ens seguiran devorant com ho ha fet el Tren d’Alta Velocitat dins i fora de la ciutat, com ho fa la MAT o el quart cinturó deixant cicatrius de acer i asfalt per tot el territori.

Barcelona ha de deixar enrere l’espiral embogit de creixement que hipoteca el territori d’arreu del país. Cal replantejar les polítiques d’aigua per no deixar sec el Llobregat, l’Ebre, el Ter o el Roine. Cal fer una nova gestió dels residus que passi per la seva inevitable reducció. Els polítics professionals ataquen aquells que s’oposen als abocadors i les incineradores al costat de casa seva mentre Barcelona té la barra d’escampar la seva merda per totes les comarques. Se’n riuen dels qui s’oposen al suposat progrés i dels qui volen apagar les nuclears mentre Barcelona mira cap a un altre costat menyspreant el cost ambiental que suposa el consum irracional de recursos que fa la ciutat. No podem seguir hipotecant les nostres comarques, cal que ens fem responsables i coresponsables de la gestió de l’aigua, l’energia i els residus.

Bé, i per anar acabant anirem al que molts de vosaltres voleu sentir.

2011 estareu pensant moltes de vosaltres. És potser la pregunta que més ens han fet els darrers mesos. Us presentareu a les properes municipals? No tenim por a assumir el compromís amb amb les lluites i les persones de tota la ciutat d’anar a l’Ajuntament a ser-ne l’altaveu, ja sigui al 2011 o quan calgui. Som conscièns del repte que ens hem imposat i per això no serà la pressa sinó la responsabilitat i la feina feta les que determinaran si concorrem o no a les properes eleccions municipals. Però una cosa tenim molt clara, que no sigui perquè no em fet la feina que perdem l’oportunitat de fer-ho. I és per això que cal que tots i totes us impliqueu en aquest projecte, que fem de la CUP de Barcelona una eina de les lluites populars de cada barri, que podem plantar cara a l’Ajuntament i als seus socis, públics i privats, des de cada cantonada de la ciutat. Tant si som a l’ajuntament com si no, perquè serà el contrapoder el què serà capaç de reinventar i recuperar barcelona. Un contrapoder que farem entre totes les que estem avui aquí i les que esperen al carrer per una Barcelona pensada per la gent i per uns Països Catalans lliures!

Visca la Terra!

25 d’octubre de 2009

La CUP es presenta a Barcelona per ‘reinventar’ la ciutat

[CUP Barcelona] Aquest dijous 22 d’octubre la CUP de Barcelona s’ha presentat en roda de premsa sota el lema “Reinventem Barcelona”.
La convocatòria, que ha tingut lloc a l’Ateneu Barcelonès –ja que l’ajuntament no l’havia autoritzada a la plaça de Sant Jaume-, ha servit per explicar el nou model de ciutat que proposa aquesta candidatura integrada per persones provinents de l’esquerra independentista i dels moviments socials.

El portaveu, Xavier Monge, ha plantejat la necessitat de canviar l’actual model de Barcelona al servei dels interessos econòmics privats per una altra que atengui les necessitats socials bàsiques dels veïns i veïnes. Segons Monge, la CUP creu necessari que l’ajuntament respongui a les demandes ciutadanes oferint mecanisme per a la seva participació. “L’ajuntament ha de sortir al carrer i el carrer ha d’entrar a l’ajuntament”, ha insistit el portaveu.

Els representants de la CUP han anunciat que plantegen presentar-se a les eleccions del 2011, una decisió que, en qualsevol cas, es prendrà l’any vinent. Mentrestant i des del mateix dia de la presentació, el col·lectiu treballarà en la realitat quotidiana dels barris de la ciutat.

Aquest diumenge, 25 d’octubre, el Centre Artesà Tradicionàrius (CAT) serà l’escenari de la presentació de la nova organització municipal.  En l’acte hi intervindran el portaveu de la CUP de Barcelona, Xavier Monge; la membre del Secretariat Nacional, Aina Barahona; i l’escriptor Julià de Jòdar.

[Veure la resta de la notícia]

Presentació CUP Barcelona

La requalificació del Miniestadi entra en fase decisiva

Malgrat la divisió en el bipartit municipal, l’alcalde Hereu és a punt de tancar un acord amb Xavier Trias, president del grup municipal de Convergència i Unió, principal partit de l’oposició, sobre la requalificació dels terrenys del Miniestadi del FCB. Aquest acord implicaria la construcció de pisos en terrenys que el Pla General Metripolità (PGM) té reservats a equipaments.

Des de la primera proposta l’any 1998 per part del Futbol Club Barcelona fins avui ha plogut molt però hi ha diversos aspectes claus que no han variat: la insistència del club, el suport del PSC i l’oposició veïnal.

L’actual directiva del Barça està decidida a tirar endavant el projecte del Miniestadi, que podria suposar pel club uns ingressos d’uns 100 milions d’euros que permetrien sufragar entre un 30 i un 40 per cent de la remodelació del Camp Nou d’acord amb la proposta faraònica de Norman Foster, que ha estat pressupostada en 250 milions. Tot plegat dista molt de la imatge de club solidari i treballador que vol vendre l’equip de Joan Laporta que no ha dubtat en mantenir una proposta especulativa ideada en l’època del constructor Nuñez. I és que el projecte actual és hereu directe de la proposta Barça 2000 que el mateix Laporta va atacar per motius ben similars als que esgrimeixen ara els veïns. D’altra banda, no és casualitat que un dels principals defensors del projecte a la directiva actual i probablement un dels artífexs d’haver desencallat la situació és Xavier Sala Martín, membre de la Fundació Catalunya Oberta, el lobby del sector més liberal de Convergència, i que algunes fonts properes a Laporta veuen com a candidat continuista a la presidència del Barça.

Iniciativa ja s’ha oposat al projecte però res fa pensar que la seva participació al govern municipal serveixi de gaire quan el PSC té les coses coll avall. Per la seva banda, el PP i ERC segueixen amb negociacions per sumar-se a l’acord. Per part d’ERC, Portabella ha fet diverses propostes, com ara que el nou barri sigui ecològic però alhora que s’hi construeixi un aparcament de 1.000 places enlloc de millorar la xarxa de transport públic com demanen els veïns. El PP en canvi s’ha limitat a atacar a l’alcalde alhora que anuncia que “donarà suport a un projecte que sigui bo per a Barcelona, el barri i el club”.

Associacions de veïns i entitats del barri de les Corts estan en peu de guerra des del primer dia per intentar aturar l’operació urbanística. Els veïns afirmen que al barri li calen més equipaments ja que els que hi ha es troben saturats. Així doncs, seria una gran contradicció augmentar la densitat de població que saturi més encara els serveis del barri enlloc de crear-ne de nous per garantir-ne la suficiència i qualitat. Una piscina municipal pendent des de fa 5 anys, tres residències per gent gran, un CAP o diversos centres educatius de tots els cicles són alguns dels equipaments que l’Ajuntament assegura que no pot executar per manca de sòl, quelcom poc justificable amb més de 180.000 metres quadrats de transformació previstos.

Els opositors al projecte també han denunciat les presses de l’Ajuntament per aprovar ara la requalificació per tal d’estalviar-se crítiques aprofitant el mes d’agost. A més a més, estan disposats a dur l’operació als tribunals ja que va en contra del que estableix el planejament urbanístic diferent. Cal tenir en compte que els terrenys del Barça estan considerats com a consolidats i difícilment es podria justificar un canvi en aquesta qualificació del sòl.

Es tracta d’una arma prohibida a molts estats de la Unió Europea per la seva perillositat i el seu ús està estrictament regulat, igual que les porres (defenses o bastons policials que en diuen), no poden utilitzar-se contra zones vitals. La realitat és una altra. Parlo de les pilotes de goma, unes boles de cautxú dur amb un nucli metàlic (de plom o quelcom similar) que surten a gran velocitat d’escopetes d’aire. He vist els efectes en més d’una ocasió i he tingut la sort d’esquivar-ne més d’una. Veure com un energumen protegit fins a les dents apunta amb precisió al teu cap amb aquesta arma no fa cap gràcia, però menys en fa que encertin el tret.

Els incidents causats per la xusma espanyolista per la final de l’Eurocopa d’enguany han estat notícia per molts motius. Reparar la font de la Plaça d’Espanya de Barcelona costarà 150.000 euros (ja que hi som que la canviïn sencera, nom inclòs). Aldarulls a diversos punts, destrosses, enfrontaments, agressions xenòfobes i polítiques, atacs a locals (Casals Jaume I per exemple). Aquesta és la gran festa cívica de “la roja”. Ben cara ens ha sortit perdre aquesta Eurocopa (sí, jo l’he perdut perquè ha guanyat Espanya). I és que ha estat l’excusa perfecta per a l’espanyolisme i l’extrema dreta latent a la nostra societat per sortir i deixar anar els seus sentiments més patris. Tot plegat, això si, amb l’enaltiment de polítics i mitjans de comunicació que han exaltat les virtuts de la “selección nacional” i han atiat més odi que alegria.

Hi ha hagut un fet del qual s’ha aconseguit desviar molt bé l’atenció. Durant els aldarulls al centre de Barcelona, els Mossos d’Esquadra van fer servir les conegudes “piloteres”. La mala sort o la imprudència van fer que Xavier Vilaró, cap de la Guàrdia Urbana de la ciutat comtal, revés l’impacte d’una pilota de goma que li ha provocat la pèrdua de la melsa. El debat està servit, però no sobre la perillositat d’aquesta arma sinó sobre l’ocultació d’informació que Ajuntament i Departament d’Interior han protagonitzat de forma escandalosa. Però no devíem l’atenció. Si ens preguntem quin és el motiu que ha portat a les dues institucions a amagar aquestes informacions tants dies només hi ha una resposta possible: no encendre el debat sobre la perillositat de certs estris i armes que policies exaltats, incontrolats i àvids de carnisseria utilitzen sense cap mena de garantia per als ciutadans.

Ajuntament i Interior saben prou bé que buidar l’ull a un okupa és quelcom que es pot slienciar amb relativa facilitat, fins i tot fer caure rodó un càmera de televisió (ambdós casos reals, no simples exemples) malgrat l’enorme poder dels mèdia, però rebentar la melsa al cap de la Guàrdia Urbana requereix més explicacions. Desvia l’atenció cap a la manca de coordinació policial, demana perdó per la manca d’informació atribuint-ne la culpa a algñu diferent cada dia i sobretot no entris a parlar sobre la causa de tot plegat: les pilotes de goma disparades per analfabets i desaprensius que tenen per vocació repartir hòsties a tort i a dret (si algú troba una definició millor d’un antiavalot que me la faci arribar, gràcies).

Són moltes les irregularitats que els diferents cossos policials cometen sovint. Sembla que no vagi amb ells el principi de proporcionalitat, ni les normes sobre com utilitzar les armes, ni el fet de que són funcionaris al servei dels ciutadans i no robocops que estan per sobre del bé i del mal. La funció repressiva de la policia és, avui, un fet innegable i indiscutible. Es tracta d’una situació especialment greu i coneguda que impedeix tota concepció democràtica de l’Estat de Dret. Un sol cop de porra injustificat que quedi impune tira a terra tot esforç de construcció democràtics i d’imperi de la llei. No, a l’estat espanyol no tots som iguals davant la llei. Una cresta no és el mateix que una corona, una gorra no és el mateix que un casc i una porra.

És hora de dir prou a tot plegat. És inacceptable que els antiavalots facin i desfacin segons al sotsinspector de torn que ens espera al capdamunt de la Rambla li vingui de gust. És inacceptable que Joan Delort, responsable polític dels Mossos d’Esquadra jugui amb les nostres vides amb finalitats repressives. És inacceptable que porres extensibles, kubotans, pilotes de goma i altres armes perillosos, sobretot en mans de desaprensius, formin part de la dotació dels cossos policials. És inacceptable que els antiavalots vagin sense el número identificatiu visible. I la llista és llarga, inacabable.